L'arqueologia

Iluro. Bust de la deessa Venus. Escola d'Afrodisias (segle II dC).

• La Secció Arqueològica del Museu de Mataró

  

  Maria Ribas i Bertran (1901-1996). Dibuix de Jordi Arenas.

  La Secció Arqueològica (SAMM) era un col·lectiu d’investigadors que de forma voluntària i altruista, i des del moment de la seva creació, es van fixar com a objectiu essencial la recuperació, el coneixement i la divulgació de la història de Mataró i de part de la comarca del Maresme, especialment la de les etapes més remotes, a partir de la disciplina arqueològica. La Secció depenia del Museu de Mataró i va ser la responsable de bona part de la recerca arqueològica d’excel·lència a Mataró.

  La Secció Arqueològica es fundà l’any 1970 a partir de la fusió de dos grups: els col·laboradors d’en Marià Ribas i Bertran i els d’en Jesús Illa i París. Ambdós grups aplegaven les essències i l’esperit d’entusiasme, de coneixement i de servei a la societat que sobre aquests temes havien iniciat personalitats tan notables com Josep Maria Pellicer, Joan Rubio de la Serna, Francesc Carreras Candi, Josep de C. Serra Ràfols, Josep Puig i Cadafalch, Jaume Lladó, Jesús Illa i Marià Ribas. 

  Al llarg del temps l'activitat de la Secció Arqueològica ha estat intensa i fructífera, centrant-se en la protecció, l'estudi, i la difusió dels jaciments arqueològics situats a la zona central de la comarca del Maresme, entre els quals destaquen els de Burriac i de can Modolell a Cabrera de Mar, i els d'Iluro i de Torre Llauder a Mataró. També s'ha portat a terme una intensa, constant i feixuga tasca, sovint ingrata, de denúncia dels nombrosos atemptats que durant anys va patir el patrimoni arqueològic de la comarca.

  

  Revista "Laietania". Publicació periòdica de la Secció Arqueològica.

  La metòdica recollida i registre de dades, així com la informació extreta dels seus propis programes de recerca han possibilitat l'elaboració de les diferents eines bàsiques per a la protecció i el coneixement del patrimoni arqueològic de Mataró i comarca. En aquest sentit cal recordar la redacció de la Carta Arqueològica del Terme Municipal de Mataró, document fonamental inclòs íntegrament en el “Pla especial del patrimoni arquitectònic i ambiental de la ciutat de Mataró” (1977, revisat l’any 2002), elaborat per l'Ajuntament de Mataró i base del “Programa d'arqueologia urbana de Mataró” (1991), endegat des de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, els seus arxius han estat essencials per a la redacció de la Carta Arqueològica de la Comarca del Maresme, realitzada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i per a l’elaboració de la memòria que acompanya els expedients de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional (Zona arqueològica) dels jaciments de Burriac (1983 i 1995) i Iluro (1983, finalment declarat en Acord, de 7 de novembre de 1995, del Govern de la Generalitat de Catalunya (R-I-55-0000116) (DOGC 2146, de 22 de setembre de 1995).

  La SAMM ha estat sempre un col·lectiu obert a altres investigadors locals i forans. Diversos estudis, tesis de llicenciatura i doctorals, i programes de recerca universitaris han utilitzat la seva documentació i la col·laboració del seus membres.

  La necessitat i voluntat continuada de divulgar i difondre el treball de la SAMM s’ha reflectit en l'edició de revistes de publicació periòdica, de reconeixement internacional. Primer foren els Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró i el Maresme (1977-1980), i des de l'any 1981 la revista Laietania, de la qual se n'han publicat 18 números. La seva bibliografia es completa amb altres publicacions eventuals com Miscel·lànies Arqueològiques de Mataró i el Maresme (1976), la Carta Arqueològica del Terme Municipal de Mataró (1977), i els opuscles didàctics L’arqueologia a l’escola, dels quals se’n publicaren tres dedicats a Torre Llauder, l’època prehistòrica i l’època ibèrica respectivament.

  La creació l'any 1990 de l'Àrea d'Intervenció Arqueològica de Mataró va potenciar l'activitat de la SAMM, proporcionant-li els mitjans necessaris per a la seva modernització, continuïtat i millora en la recerca arqueològica. Projectes recents portats a terme per la SAMM han estat l’excavació, consolidació  i adequació del dolmen de ca l’Arenes, actualment visitable al parc del Montnegre-El Corredor –terme municipal de Dosrius- (2005-2006) i les excavacions al jaciment de la vil·la romana de Torre Llauder, represes l’any 2006 i actualment en procés.

  

  Atri de la vil·la romana de Torre Llauder.

  La biblioteca de la Secció Arqueològica

  El Centre de recerca i difusió arqueològica també disposa d’una biblioteca especialitzada en temes històrics i arqueològics. La Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró és titular d’un important fons bibliogràfic públic, especialitzat en temes d’arqueologia i d’història antiga i medieval, que es coneix com la Biblioteca de la Secció Arqueològica. La tipologia documental del fons es compon de monografies i, especialment, de revistes o publicacions periòdiques.

  La procedència d’aquest fons és diversa i es remunta a finals dels anys 50 del segle passat, quan el grup de col·laboradors de Marià Ribas adquirí els primers volums, bàsicament llibres de classificació de material arqueològic i de temàtica històrica i arqueològica local i comarcal.

  Amb la creació l’any 1970 de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, s’incrementà el fons sobretot per l’adquisició de llibres. Alhora s’iniciava l’edició periòdica d’una publicació pròpia especialitzada –primer foren els Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró i El Maresme (1977-1980) i després la revista Laietania, de la qual fins el moment s’han editat 18 volums–. L’edició d’aquestes publicacions periòdiques va permetre augmentar el fons bibliogràfic a partir d’una política d’intercanvis que s’establí amb nombroses institucions científiques d’arreu del món: universitats, centres de recerca, museus, etc. Des de llavors, l’intercanvi de publicacions ha estat la fórmula habitual que ha permès incrementar de manera constant i quantiosa el fons bibliogràfic d’aquesta biblioteca especialitzada. En l’actualitat els intercanvis, amb més de 300 institucions, representen aproximadament un increment mig d’uns 25 volums mensuals.

  Ocasionalment, el fons s’ha vist incrementat a partir de donacions de particulars i d’entitats. És de destacar la col·lecció d’uns 1500 volums que l’any 2002 va donar l’investigador Dr. Jordi Miró i la de l’Associació dels Amics de l’Art Romànic, amb uns 260 volums.    

  Amb el temps, la biblioteca de la Secció Arqueològica de Mataró ha esdevingut un dels fons bibliogràfics especialitzat en arqueologia més nombrós i important del país, només superat per biblioteques tant emblemàtiques com les de la Facultat d’Història de la Universitat de Barcelona o la del Museu Nacional d’Arqueologia de Catalunya. Actualment aquesta biblioteca compta amb uns 9.500 volums.

  Des de la seva creació, aquest fons ha estat accessible per als investigadors que col·laboren amb el Museu de Mataró –membres de la Secció Arqueològica–i a altres investigadors forans per a la seva consulta.

  
  

  [X] tancar desplegable
• Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró

  El CEAH de Mataró neix de l’antiga Secció Arquològica de Mataró, amb l’acta fundacional signada el 21 de juny de 2014. El Centre d’Estudis s’allotja al Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural, ubicat a l’antiga Masia de Can Boet, des d’on continua desenvolupant la seva tasca de recerca, investigació i divulgació del ric patrimoni arqueològic de la Mataró i el Maresme.

  
  

  [X] tancar desplegable
• L'arqueologia urbana a Mataró
  

  Iluro. Excavació de can Cruzate (any 2008). Restes de l'atri d'una domus romana (segle I dC).

  Mataró, com moltes altres ciutats europees, és el resultat d’un procés històric de superposició d’assentaments i de nuclis urbans anteriors, les restes dels quals es conserven al seu subsòl. Aquestes restes pertanyen a les comunitats humanes que ens han precedit, des de la prehistòria fins als nostres dies: a les cabanes neolítiques, s’hi sobreposen les restes ibèriques i, sobre aquestes, la ciutat romana d’Iluro i altres assentaments i establiments del seu territori, la vila medieval i moderna i, finalment, l’actual ciutat.

  El conjunt d’aquestes restes conformen el patrimoni arqueològic de la nostra ciutat, el qual ens singularitza com a col·lectiu, ens dota de personalitat i ens proporciona un actiu cultural de primer ordre. Mataró compta amb un important patrimoni arqueològic, un dels més nombrosos i rics del país. En el terme municipal hi ha dos jaciments declarats Béns Culturals d’Interès Nacional (Zona arqueològica), nou jaciments declarats Béns Culturals d’Interès Local i prop d’una quarantena de zones d’expectativa arqueològica.

  En les darreres dècades hi ha hagut una intensa activitat arqueològica, especialment generada per la transformació urbanística de la ciutat per part de promotors públics i privats. L’anomenada arqueologia urbana és una varietat de la disciplina d’arqueologia que s’ha especialitzat en intervenir en els nuclis urbans per tal de procurar obtenir de forma exhaustiva dades de totes les restes de diferents èpoques que conformen el registre arqueològic. A Mataró, el jaciment arqueològic urbà més important és el de la ciutat romana d’Iluro, el qual està situat en el subsòl del centre històric de la ciutat.

  

  Iluro. Excavació de la Plaça de Santa Maria (any 2000). Necròpolis tardorromana (segles V-VI dC).

  
  

  [X] tancar desplegable
• El jaciment d'Iluro

  

  Iluro. Sesterci de la seca de Roma (segle I dC).

  Iluro és un jaciment arqueològic que s’ha començat a conèixer i ha pres un cert protagonisme en les darreres dècades, tot i que les primeres notícies de troballes es remunten al segle XVI. Com a qualsevol ciutat viva, Mataró ha sofert constants canvis urbanístics, en ocasions intensos i profunds, que han ocasionat importants afectacions al seu subsòl i fins i tot variacions en la seva topografia. Iluro és, doncs, un jaciment força afectat al llarg de diferents èpoques, sobretot per l’activitat urbanística i constructora.

  Iluro, a diferència d’altres jaciments similars de Catalunya, no posseeix un conjunt patrimonial arqueològic monumental que permeti recuperar grans conjunts de restes conservades. El seu grau d’afectació, de mutilació i de destrucció és alt. No obstant això, esdevé un jaciment de primer ordre per a l’obtenció de dades i, per tant, essencial alhora d’aportar coneixement del període de la romanitat.

  La recerca metòdica i ordenada del jaciment no ha estat possible fins que s’ha pogut normalitzar i garantir la seva protecció integral i definitiva, especialment a partir de l’any 1990 amb l’Àrea d’Intervenció Arqueològica. No hem d’oblidar, tanmateix, els esforços, l’entusiasme, la complicitat i la predisposició de persones i d’institucions que amb anterioritat han lluitat per preservar, estudiar i difondre els valors d’aquest jaciment arqueològic, que des de l’any 1995 gaudeix de la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (Zona arqueològica). En aquest sentit cal reconèixer l’ingent tasca portada a terme per Marià Ribas, pels membres de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró i per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.    

  Quant a la recerca del jaciment cal destacar dos projectes de recerca, ja publicats, l’un encaminat a cercar la formacivitatisd’Iluro, si més no una proposta teòrica del seu urbanisme (Cerdà et alii 1997), i l’altre a formular un exhaustiu estat de la qüestió de la fase tardana i final del jaciment (Cela, Revilla 2004). En aquesta línia també s’està desenvolupant actualment un ampli projecte de coneixement del territori més immediat de la ciutat romana, promogut pel Museu de Mataró i la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per la Dra. Carme Puerta, i n’ha finalitzat un altre, un estudi que s’ha centrat en el coneixement de la fundació i l’etapa republicana de la ciutat d’Iluro. 

  

  Iluro. Conjunt de monedes romanes d'or (aurei) (segle I dC) trobades l'any 1996 en una excavació al carrer d'en Pujol.

  
  

  [X] tancar desplegable
• Les restes visitables

  

  Fitxes didàctiques col·leccionables. "Iluro. Ciutat romana".

  Fins no fa massa temps, el clos arqueològic de Torre Llauder i el Museu de Mataró eren els únics indrets de la ciutat on es mostraven restes romanes. Aprofitant la intensa activitat urbanística de les darreres dècades i la voluntat de mostrar noves restes arqueològiques com un atractiu cultural més de la ciutat, s’han recuperat i adequat per fer-los visitables alguns conjunts significatius del passat romà de Mataró. En els darrers anys, però, l’arqueologia mataronina també ha permès conèixer i recuperar importants restes de la vila moderna, entre les quals destaquen diversos trams de la muralla construïda el segle XVI.

  Ciutat romana d’Iluro i territori

  • Baixada de Sant Simó, 13  (Temporalment no visitable)

    En el pati d’aquest immoble de propietat municipal van ser trobades les restes d’un celler romà –cellavinaria-, on en destaquen dos dipòsits de gran capacitat per fermentar el vi (lacus).

  • Carrer de Sant Cristòfor, 10  (can Pinós)

    En el subsòl d’aquesta magnífica botiga modernista de Puig i Cadafalch, de propietat municipal, es conserva una cantonada de l’edifici del mercat central d’abastiments de la ciutat romana –macellum-.

  • Plaça de can Xammar

    Aquest indret de la ciutat és uns dels espais públics que ha experimentat una transformació més evident. S’hi troba el que s’ha conservat de les restes d’uns imponents edificis que allotjaven els banys públics d’Iluro –balnea-, restes en bona part destruïdes a les darreries dels anys 60 del segle passat. En el paviment de la plaça s’ha senyalitzat la planta d’algunes de les dependències del complex termal i el mosaic d’una d’elles.    

  • Carrer d’en Palau, 22  (floristeria Frèsia)

    La construcció d’un nou edifici en aquest immoble va possibilitar localitzar les restes d’un sector del sistema defensiu de la ciutat romana: un tram de la muralla i una porta fortificada amb dues torres de defensa.  

  • Carrer d’en Pujol, 49

    En aquest immoble s’excavaren les restes d’una botiga romana –taberna–, segurament destinada a servir menjars i begudes –thermopolium–, situada a la cantonada del carrer principal de la ciutat –cardomaximus– amb un carrer secundari –decumanusminor–. Les restes adequades corresponen a la cantonada de la botiga i un tram del carrer romà.

  • Carrer d’en Xammar, 2

    A la seu de la delegació del Maresme del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers d’edificació de Barcelona es mostra un tram d’un conducte que devia distribuir aigües a diferents dependències dels banys públics d’Iluro. En el tram conservat s’aprecia la tècnica constructiva d’aquest tipus de  canalització hidràulica. 

  • Vil·la romana dels Caputxins

    Les restes de la vil·la romana dels Caputxins estan situades al barri de Rocafonda, entre els carrers de Ciutat de Tàrrega i El Salvador. Foren descobertes l’any 1968 en obrir-se l’actual carrer d’El Salvador, la qual cosa motivà que es destruís en bona part. L’Ajuntament de Mataró declarà el jaciment Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i l’any 2005, en arranjar-se els talussos del cementiri dels Caputxins, s’adequaren per deixar-les vistes en el parc urbà.
    Les restes que actualment es poden visitar corresponen a les instal·lacions artesanals i industrials –parsfructuaria– d’una vil·la romana que estigué en funcionament entre els segles I i VI dC. En destaca un forn per coure terrissa, grans atuells d’emmagatzematge –dolia–i material de construcció. El forn es construí semisoterrat en un talús del terreny natural. L’acció del foc, que va petrificar el retall del sòl, va garantir un excel·lent estat de preservació. Del forn s’ha conservat la graella, la cambra de combustió, el corredor d’accés per a la càrrega de llenya –praefurnium– i part de la cambra de cocció.

  

  Restes de les dependències de la parsrustica de la vil•la romana delsCaputxins, al barri de Rocafonda.

  Vil·la de Mataró del segle XVI

  • Plaça de la Muralla

    La reurbanització del sector de can Xammar ha permès recuperar un llarg  tram
    –uns 120 m– de la muralla que es construí el segle XVI per tancar la vila de Mataró. Aquest tram, que se situa entre el carrer de l’Hospital i la baixada de Les Escaletes, delimita pel sud la nova plaça de can Xammar.
    La muralla de Mataró es construí entre els anys 1570 i 1602, per ordre de la Corona. El projecte d'emmurallar la vila de Mataró es perllongà més de trenta anys a causa de les mancances econòmiques i de les disputes sobre el traçat que havia de seguir. La muralla disposava de set portals i accessos, el més destacat dels quals era el de Barcelona, ubicat a la confluència de la Riera amb la plaça de Santa Anna, i de diversos bastions, torres i baluards.

  • Baixada de Les Espenyes, 8

    En aquest immoble també es troba un llenç força ben conservat de la muralla del segle XVI de Mataró, una torre circular, el pas de ronda –que té un paviment de terra compactada– i el mur que tanca el pas de ronda.

  

  Muralla de Mataró del segle XVI. Excavació de l'immoble núm 8 de la Baixada de Les Espenyes. Llenç de muralla, torre circular i pas de ronda.

  Altres indrets pendents de museïtzar 

  • Sant Cristòfor, 12 (can Fulleracs)

    A la planta baixa d’aquest immoble es conserven les restes d’un tram d’uns 15 m de llargada del carrer principal d’Iluro –el cardo maximus–. Era un carrer d’uns 10 m d’amplada, amb voreres i una claveguera pública central a la qual hi desguassaven les clavegueres domèstiques de les cases veïnes, de les quals se’n conserven part de les façanes. Un dels edificis que donava al carrer tenia un local comercial a la planta baixa, possiblement un celler, del qual es conserven dos dipòsits de fermentació de vi.

  • Illa de can Cruzate

    En aquest solar es trobaren les restes d’una casa benestant romana –domus– que feia cantonada amb els dos carrers principals d’Iluro –el cardomaximus i el decumanusmaximus–, de la qual s’ha conservat l’atri, un pati interior de forma rectangular que constava d’un enorme estany central descobert –impluvium–envoltat per un porxo. A partir de l’atri es distribuïen i s’organitzaven una sèrie de passadissos i diverses estances senyorials de la casa. A cada angle dels murs de l’impluvium hi ha les empremtes de les columnes que sostenien el sostre del porxo, el paviment del qual estava fet amb una mena de morter –opus signinum– que destaca per la seva raresa, en ser fet per petites pedres de color negre. En una de les dependències annexes a l’atri s’hi ha conservat part del paviment, un mosaic fet amb tessel·les blanques i negres amb motius decoratius geomètrics. Cal destacar l’excel·lent estat de conservació de les restes trobades.

  
  

  [X] tancar desplegable